SESSIONS

SESSIÓ I: ELS ESTUDIS SOBRE HISTÒRIA FERROVIÀRIA A CATALUNYA: APRENDRE DEL PASSAT PER A PENSAR EL FUTUR.
Alfonso Herranz i Jordi Martí (Coordinadors).

Hi ha una llarga tradició d’estudis sobre la història dels ferrocarrils a Catalunya, entre els que d estaquen de manera molt especial les exhaustives anàlisis de Pere Pascual sobre el període anterior a la Guerra Civil. Partint d’aquesta tradició, en aquesta sessió es presentaran i discutiran algunes contribucions recents sobre el tema, incidint en les noves preguntes i problemes plantejats en els últims anys. Partim de la constatació que, en el context espanyol, la història del ferrocarril a Catalunya va tenir característiques pròpies. A causa de la presència d’una potent indústria i a l’abundància de capital, a Catalunya van proliferar des d’època primerenca un gran nombre de companyies d’iniciativa local, encara que en la seva majoria van explotar trams curts. En conseqüència, va ser ampli el nombre d’actors implicats, que van protagonitzar sovint tensions que s’han traduït en disfuncions en la xarxa que encara, avui, es mantenen. En una segona fase, les companyies existents es van integrar en les grans empreses d’àmbit estatal, Nord i MZA, que van heretar el seu patrimoni al costat de les seves respectives estratègies d’implantació en el territori i les ciutats. Com a resultat d’aquesta trajectòria, bona part de l’actual traçat de la xarxa i de la localització de les estacions prové de mitjan segle XIX, i és necessària una reflexió sobre la seva adaptabilitat a les necessitats del segle XXI.
Propostes de comunicació >>

SESSIÓ II: L’ERA DE L’EXPLOTACIÓ PÚBLICA DEL FERROCARRIL: UNA AVALUACIÓ INTERNACIONAL.
Miguel Muñoz i Pedro Pablo Ortúñez (Coordinadors).
La convulsa etapa d’entreguerres va donar inici, a escala internacional, a un procés de creació d’empreses ferroviàries públiques per a dur a terme l’explotació ferroviària. Malgrat tots els canvis soferts al llarg d’aquest últim segle, aquesta situació s’ha mantingut. Amb aquesta sessió es pretén efectuar una avaluació sobre l’aportació de les empreses ferroviàries públiques a les societats i a les economies d’aquells països que han conegut aquesta experiència. Es pretén estudiar, en primer lloc, les causes que van provocar aquests canvis, és a dir, les nacionalitzacions. En segon lloc, es vol abordar la història d’aquestes empreses públiques: la seva organització, recursos productius, activitat productiva, etc. I, finalment, es proposa establir un marc comparatiu amb l’etapa privada a fi de discutir l’abast de la seva contribució.
Propostes de comunicació >>

SESSIÓ III: CONSTRUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL FERROCARRIL COM A INFRAESTRUCTURA A AMÈRICA LLATINA: IMPACTE TERRITORIAL I CONFIGURACIÓ D’ESPAIS URBANS.
Ana Cardoso de Matos, Guillermo Guajardo i Javier Vidal (Coordinadors)
La implantació del sistema ferroviari ha estat analitzada tradicionalment com una infraestructura de transport amb impactes en el llarg termini. En el cas d’Amèrica Llatina la sessió busca reunir i posar en comú recerques que, al mateix temps que se centrin en la construcció i el desplegament de les xarxes, el facin en relació amb els espais territorials i regionals en els quals s’insereixen. Dins d’aquests, el sistema que s’ha configurat històricament ha estimulat la creació de nusos ferroviaris que han reorganitzat el territori. En conseqüència, les economies regionals en els diversos països han experimentat transformacions de diversa naturalesa. La sessió vol destacar aquests canvis i la reorganització demogràfica que el ferrocarril va portar amb si influint en l’estímul a la urbanització i a la configuració d’espais logístics nous.
Propostes de comunicació >>

SESSIÓ IV: HISTÒRIA FERROVIÀRIA-HISTÒRIA URBANA.
Luis Santos i Ganges i Doralice Sátyro Maia (Coordinadors).
La sessió proposa treballar diversos ítems relacionats amb l’enfilada d’història ferroviària amb història urbana, amb la relació històrica entre sistemes urbans i xarxes ferroviàries, amb la història dels sistemes tramviaris, amb els efectes induïts pel ferrocarril en els espais urbans, amb els requeriments urbanístics per al funcionament ferroviari a les ciutats, amb el patrimoni industrial ferroviari (que és també patrimoni urbà) i amb tots aquells assumptes de la història ferroviària relacionats amb la ciutat i l’urbà en sentit ampli, des de les estacions als passos a nivell.
Propostes de comunicació >>

SESSIÓ V: EL FERROCARRIL I LA QÜESTIÓ SOCIAL.
Ramón Molina de Déu i Francisco Polo Muriel (Coordinadors).
En aquesta sessió s’hi inclou tot el que es relaciona amb les condicions de treball, reivindicacions, conflictes socials, moviment obrer, etc. Si es té en compte que la majoria dels estudis sobre el tema ferroviari versen sobre els aspectes relacionats amb l’aspecte econòmic, seria convenient que una de les seccions es dediqués a l’estudi dels aspectes humans.
Propostes de comunicació >>

SESSIÓ VI. GENERAL.
José Luis Hernández Marco (Coordinador) .
Dins d’aquesta sessió s’inclouen totes aquelles propostes de comunicació que abordin temàtiques no contemplades per les anteriors.
Propostes de comunicació >>