SESSIÓ VI.
General.
José Luis Hernández Marco (Coordinador).
Juan Carlos Ponce
El ferrocarril com a matèria novel·lable a l’obra de Benito Pérez Galdós
Don Benito Pérez Galdós va desencadenar tot un univers narratiu, construït a partir de materials extrets de la realitat que l’envoltava: classes socials, context historicopolític, avenços tècnics, etc. Clarament, l’escriptor canari es va dedicar a una cosa tan senzilla, i alhora tan complexa i arriscada, com “copiar de la realitat”. A hores d’ara, està fora de tot dubte que l’obra de Galdós va contribuir de manera decisiva a la construcció de la novel·la moderna com avui la coneixem.
Entre aquesta realitat de la que va beure Galdós hi ha el ferrocarril, que va suposar un autèntic avenç tècnic per a la societat espanyola de la segona meitat del segle XIX. D’aquesta manera, estacions de ferrocarril i viatges amb tren apareixen en moltes de les seves obres, encara que amb rols i funcions diferents que intentarem desentranyar.
Text Complet
Guillermo Bas Ordóñez (Junta de Castella i Lleó)
MZA 168. Anàlisi de la locomotora de vapor més antiga preservada a Espanya
La locomotora MZA 168, construïda en 1854 per al ferrocarril de Barcelona a Martorell i conservada actualment en el Museu del Ferrocarril de Catalunya, és la més antiga del seu gènere supervivent a Espanya. A pesar que, en 2021, es va aprovar la incoació del seu expedient BIC, la veritat és que és una peça mal documentada i poc coneguda.
En aquest treball, partint de fonts i documentació original, anirem repassant la seva història, característiques i modificacions sofertes al llarg de la seva vida útil fins a arribar a la seva preservació, que va constituir en si mateixa una fita perquè va ser el primer cas d’una locomotora de vapor mantinguda pel seu valor històric al nostre país. La trajectòria com a objecte de museu, més llarga fins i tot que la seva vida útil, és un altre capítol que culmina una trajectòria de gairebé 170 anys i que ens permet acostar-nos a aspectes com els criteris en la restauració del material rodant o els alts i baixos que ha sofert el difícil camí de la preservació ferroviària espanyola.
L’objectiu d’aquesta recerca és posar en relleu la singularitat d’aquesta peça, més enllà de les succintes informacions que se solen oferir sobre ella, per a arribar a un coneixement científic de la qual, en realitat, és una peça excel·lent de l’enginyeria vuitcentista, els valors de la qual posseeixen rellevància internacional.
Text Complet
Taís Schiavon (CIDEHUS, Portugal)
Patrimoni Industrial com a disciplina per a la comprensió del Paisatge: Estudi de Cas de la construcció dels Paisatges industrials de la porció Oest de l’Estat de São Paulo com a Canceller del Patrimoni de la Mobilitat al Brasil
La constant disseminació d’ideals tècnics i econòmics vinculats a la conformació d’eixos ferroviaris i de carretera componen la narrativa dels efectes de la modernitat dispersos per diferents contextos, evidenciant tant les estratègies històriques de domini de mercats i territoris, com les seves actuals articulacions.
Els eixos de comunicació evidencien així, les ambicions existents enmig de la seva implantació i rearticulació, reflex de l’estructuració i de les ruptures econòmiques afrontades per l’economia mundial i els seus impactes al context urbà, comparant estratègies enmig de la revitalització o degradació de territoris, revertits en símbols del patrimoni cultural històricament consolidat enmig d’ambients industrials desenvolupats i subdesenvolupats, vestigis responsables de la narrativa del Patrimoni de la Mobilitat.
Text Complet
Ana Cardoso Matos (CIDEHUS-UÉvora, Portugal), Armando Quintas (CIDEHUS-UÉvora, Portugal), Fernanda de Lima Lourencetti (CIDEHUS-UÉvora, Portugal)
La Museografia fora del museu. Les exposicions de la Línia do Vouga (Portugal) com difusió del patrimoni ferroviari
Aquesta proposta té com a objectiu il·lustrar la importància d’iniciatives de difusió i difusió del patrimoni ferroviari a través de la planificació i instal·lació de col·leccions en diferents edificis públics, en el context de la història de la Línia del Vouga que va recórrer els municipis de Santa Maria al nord de Portugal el 2022.
A més de completar els 114 anys de la inauguració del primer tram ferroviari, la Línia del Vouga va ser contemplada en el pla nacional d’inversions de Portugal, per a la rehabilitació i modernització de tota la seva extensió entre les ciutats d’Espinho i Aveiro. En aquest context, l’Associació de Municipis de Terras de Santa Maria, que inclou els municipis d’Arouca, Espinho, Oliveira de Azeméis, Santa Maria de Feira, Vale de Cambra i Sant Joan de Madeira, va decidir llançar el projecte «A la Volta del Vall de les Voltas – programa integrat intermunicipal de dinamització cultural».
Així, va sorgir l’oportunitat de realitzar un conjunt d’iniciatives culturals que van valorar la història i la memòria de la línia ferroviària del Vouga. Entre les activitats previstes, va estar l’exposició itinerant «O Vouguinha i Icónica Línia de la Vall del Vouga», que va presentar en moments seqüencials en el temps la història i la previsió del futur de la Línia del Vouga. L’estructura programàtica de l’exposició va tenir com a objectiu valorar l’existència d’aquesta infraestructura al llarg dels anys i la seva modernització.
En base al material iconogràfic i als objectes seleccionats al Museu Nacional Ferroviari, va ser necessari construir una narrativa i adaptar-la a cadascun dels espais públics posats a disposició. Per tant, a partir de la presentació de l’aplicació d’aspectes tècnics i pràctics de la Museografia, es pretén amb aquesta intervenció fomentar la valorització històrica i els processos de modernització del patrimoni ferroviari fora dels museus.
Text Complet
Rafael Barquín (UNED)
La influència de l’Exèrcit en el disseny de la xarxa ferroviària espanyola
Un dels tòpics de la Història contemporània d’Espanya és el que els militars van exercir un paper determinant en el disseny de la xarxa ferroviària. El contingut real d’aquest assumpte recorre la distància que va des de la llegenda urbana fins a una realitat decebedora, però, al cap i a la fí, realitat. Aquesta comunicació se centrarà en els quatre principals temes que aborden aquesta suposada o real influència: l’ample de via ibèric, el disseny radial de la xarxa, els accessos a França i les línies d’avituallament i defensa davant una hipotètica invasió.
La comunicació té dos propòsits. En primer lloc, treure a la llum el que, en realitat, sabem des de fa temps: que aquesta suposada influència va ser irrellevant (els dos primers casos) o poc important (els dos últims). Dins d’aquest punt estudiarem si els requeriments de l’estament militar, quan van existir, tenien sentit o no des d’un punt de vista estratègic. Atès que des de 1823 Espanya no va sofrir cap invasió ni va estar prop de sofrir-la, pot afirmar-se amb seguretat que mai va haver-hi motius reals per a atendre els requeriments castrenses. Però per remota que fora aquesta possibilitat sempre podria plantejar-se i, a més, a meitat del segle XX, aquesta possibilitat es va fer una mica més pròxima. D’altra banda, ja que uns certs requeriments i projectes ben vistos per l’estament militar van acabar forjant, ha de contemplar-se quines van ser les conseqüències econòmiques que se’n van derivar. Almenys en un cas, el Santander-Mediterrani, semblen poc afortunats.
En segon lloc, la comunicació intenta reconstruir els orígens del mite de la “gran” influència militar en el disseny de la xarxa. Per descomptat, els militars, com altres grups polítics i sòcio-professionals, van expressar la seva opinió sobre el ferrocarril i van exercir un cert paper en la seva gestació i desenvolupament. Però atès que el significatiu no va ser la seva influència, sinó la seva falta d’influència, la pregunta obligada és com hem arribat a pensar una cosa tan diferent de la realitat?.
Text Complet
Víctor Sanchís Maldonado (Universitat Rei Joan Carles I)
Tots els camins porten a Madrid. Una anàlisi de la radialitat de la xarxa espanyola en el segle XIX
L’esquema radial de la xarxa de camins de ferro espanyols constitueix un dels “grans debats” presents en bona part dels treballs sobre història ferroviària del nostre país. La conveniència social i econòmica de construir unes línies radials i arborescents amb centre a la capital del regne, Madrid, ha estat àmpliament discutida en innombrables assajos des dels anys setanta del segle passat.
En primer lloc, recapitularem breument sobre els postulats historiogràfics tradicionals sobre la radialitat. Enfrontarem, d’una banda, als estudis que sostenen que l’estructura radial de la xarxa va ser errònia o irracional (o fins i tot totes dues), als quals insisteixen en la inevitabilitat de tal disseny. A continuació, estudiarem alguns casos de radialidad significatius i susceptibles de comparació amb el model espanyol per la seva proximitat geogràfica o per la seva similitud econòmica.
Repassarem, per tant, els dissenys ferroviaris dels principals països europeus, l’americà i l’argentí buscant possibles semblances i diferències amb l’espanyol.
Ens detindrem, finalment, en la radialitat “efectiva” en la construcció. Llançarem llum sobre el procés de materialització (o no) de les recomanacions que les diferents comissions d’experts formades arran de la presa de consciència de la necessitat d’establir un disseny de xarxa que regís la construcció de les línies principals. Per a això repassarem breument el paper protagonista de l’Estat, així com el de les companyies, que no van gaudir de la plena iniciativa que els principis liberals postulaven. Intentarem, així mateix, avaluar que la xarxa espanyola és radial i estudiarem l’impacte de tal disseny en el sector terciari.
La comunicació recapitularà sobre els diferents fonaments que van guiar el disseny de la xarxa analitzant les pautes que van regir la seva construcció, les característiques geogràfiques i orogràfiques del país, així com les circumstàncies que expliquen les condicions d’explotació de moltes de les seves línies. Repassarem aquí la raó fonamental que va determinar la construcció d’un disseny radial, a saber: la minimització dels costos d’establiment en perjudici dels d’explotació que va fer, a més, les línies més sinuoses socials i econòmicament desitjable.
Text Complet
Federico Pablo-Martí (Universitat d’Alcalà), Eduard Alvarez-Palau (Universitat Oberta de Catalunya), Mateu Morillas (Universitat de Lleida), Jordi Martí-Henneberg (Universitat de Lleida)
La consolidació dels principals eixos de transport a Espanya des de la fundació de RENFE
L’objectiu del present treball és realitzar un estudi combinat dels fluxos transportats per les infraestructures terrestres a Espanya. El desplegament de la xarxa principal de carreteres i autopistes va iniciar un transvessament modal del ferrocarril al cotxe i al camió, alterant els principals eixos de transport.
Utilitzant dades oficials de transport de passatgers i mercaderies, es proposa elaborar una nova base de dades en format SIG que permeti comparar els eixos que es van veure beneficiats i perjudicats al llarg del temps. Aquestes dades permetran estudiar l’evolució de les localitats connectades, així com la relació entre el disseny de la xarxa i els fluxos de transport. En particular s’analitzarà si els corredors on es va promoure la competència entre ferrocarril i carretera van sortir reforçats en comparació amb aquells que únicament tenien un dels dos mitjans de transport. És a dir, es vol valorar fins a quin punt les polítiques econòmiques en matèria de transport van tenir una repercussió pràctica.
Text Complet
Guillermo Esteban-Oliver (Universitat de Lleida)
Estacions, baixadors i l’evolució de l’accés municipal a la xarxa de ferrocarril a Espanya 1848-1941
L’objectiu d’aquest text és desenvolupar una nova variable d’accés a la xarxa de ferrocarril espanyola del segle XIX. Per a això reconstruïm, utilitzant Sistemes d’Informació Geogràfics, la xarxa d’estacions i baixadors de ferrocarril que van existir a Espanya en el període comprès entre 1848 i 1941. Posteriorment, i utilitzant a la distància des dels centres municipals fins a les estacions, elaborem la variable: Accés municipal a la xarxa de ferrocarril, la qual dividirem en accés a via ampla i estreta. Finalment, presentem una breu descripció de la base de dades, després de l’anàlisi de la qual podrem comprendre millor com i quan es va expandir la xarxa d’estacions i l’accés al ferrocarril a Espanya.
Text Complet