{"id":3472,"date":"2023-06-28T14:21:13","date_gmt":"2023-06-28T14:21:13","guid":{"rendered":"https:\/\/asihf.org\/?page_id=3472"},"modified":"2023-10-16T07:20:08","modified_gmt":"2023-10-16T07:20:08","slug":"matar_s6","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/asihf.org\/pt\/matar_s6\/","title":{"rendered":"Sessi\u00f3 V"},"content":{"rendered":"<div data-elementor-type=\"wp-page\" data-elementor-id=\"3472\" class=\"elementor elementor-3472\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<section class=\"elementor-section elementor-top-section elementor-element elementor-element-b5319df elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default\" data-id=\"b5319df\" data-element_type=\"section\">\n\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-container elementor-column-gap-default\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-column elementor-col-100 elementor-top-column elementor-element elementor-element-f915096\" data-id=\"f915096\" data-element_type=\"column\">\n\t\t\t<div class=\"elementor-widget-wrap elementor-element-populated\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-693d1d9 elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"693d1d9\" data-element_type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t<style>\/*! elementor - v3.14.0 - 18-06-2023 *\/\n.elementor-widget-text-editor.elementor-drop-cap-view-stacked .elementor-drop-cap{background-color:#69727d;color:#fff}.elementor-widget-text-editor.elementor-drop-cap-view-framed .elementor-drop-cap{color:#69727d;border:3px solid;background-color:transparent}.elementor-widget-text-editor:not(.elementor-drop-cap-view-default) .elementor-drop-cap{margin-top:8px}.elementor-widget-text-editor:not(.elementor-drop-cap-view-default) .elementor-drop-cap-letter{width:1em;height:1em}.elementor-widget-text-editor .elementor-drop-cap{float:left;text-align:center;line-height:1;font-size:50px}.elementor-widget-text-editor .elementor-drop-cap-letter{display:inline-block}<\/style>\t\t\t\t<h3><strong><span style=\"color: #000000;\">Sessi\u00f3 V.<\/span><\/strong><\/h3><h5><span style=\"color: #000000;\"><strong>El ferrocarril i la q\u00fcesti\u00f3 social.<\/strong><strong><br \/>Ram\u00f3n Molina de D\u00e9u i Francisco Polo Muriel (Coordinadors).<\/strong><\/span><\/h5><p><span style=\"color: #000000;\"><strong>Sabrina Alvarez (Universitat de la Rep\u00fablica, l&#8217;Uruguai)<br \/><em>Anotacions sobre condicions de treball i organitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva de els\/as ferroviaris\/as durant l&#8217;\u00faltima dictadura civil-militar uruguaiana (1973-1985)<\/em><br \/><\/strong>Durant l&#8217;\u00faltima dictadura civil-militar a l&#8217;Uruguai (1973-1985) l&#8217;empresa estatal de serveis ferroviaris (Administraci\u00f3 Nacional de Ferrocarrils, AFE) va ser gestionada per un Directori militar interventor que va pretendre revitalitzar el seu desenvolupament i, aix\u00ed, superar alguns dels principals problemes financers que arrossegava. En els primers anys de l&#8217;esmentat per\u00edode va haver-hi un marcat descens en el nombre de treballadors de l&#8217;empresa, havent augmentat cap al final d&#8217;aquest. Aix\u00ed mateix, es van implementar alguns canvis en les tasques que havien de complir els\/as treballadors\/as i es va habilitar l&#8217;ingr\u00e9s de m\u00e0 d&#8217;obra sense antecedents familiars en el servei (com era habitual des del per\u00edode de gesti\u00f3 brit\u00e0nica).<\/span><br \/><span style=\"color: #000000;\">Els estudis sobre el sistema ferroviari uruguai\u00e0 s&#8217;han centrat en els aspectes econ\u00f2mics del seu desenvolupament i en el coneixement i posada en valor del patrimoni associat a aquest. L&#8217;abordatge dels treballadors del sector \u00e9s molt esc\u00e0s. Existeixen alguns textos de tall testimonial produ\u00eft a l&#8217;entorn d&#8217;organitzacions sindicals del sector i treballs acad\u00e8mics centrats en alguns per\u00edodes espec\u00edfics. En suma, \u00e9s evident la necessitat d&#8217;ampliar i complicar l&#8217;an\u00e0lisi de l&#8217;assumpte (donat el pes que va tenir aquest mitj\u00e0 de transport i comunicaci\u00f3 en la vida del pa\u00eds) en el qual ha d&#8217;incorporar-se l&#8217;accionar dels treballadors i les seves organitzacions.<\/span><br \/><span style=\"color: #000000;\">En aquesta pon\u00e8ncia presentar\u00e9, a manera d&#8217;assaig exploratori, alguns indicis sobre els canvis en les condicions de treball i d&#8217;organitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva dels treballadors ferroviaris durant l&#8217;\u00faltima dictadura civil-militar uruguaiana. El presentat deriva d&#8217;una recerca (que es troba en la seva fase inicial) sobre els conflictes laborals durant el per\u00edode, analitzats a partir del cas ferroviari, i dels resultats de la meva tesi de Mestratge enfocat en l&#8217;estudi de l&#8217;acci\u00f3 col\u00b7lectiva dels ferroviaris en el per\u00edode 1967-1972.<br \/><strong><a href=\"https:\/\/asihf.org\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/Alvarez.pdf\">Text Complet<\/a><\/strong><br \/><\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\"><strong>Luisina Agostini (CONICET-UNR, l&#8217;Argentina)<br \/><em>La vaga ferrovi\u00e0ria de 1961 en Laguna Paiva, l&#8217;Argentina. Quan la comunitat es va apropiar del territori ferroviari<\/em><br \/><\/strong>La vaga ferrovi\u00e0ria Argentina de 1961, va constituir una manifestaci\u00f3 en defensa del ferrocarril enfront de les pol\u00edtiques de racionalitzaci\u00f3 ferrovi\u00e0ria del govern nacional d&#8217;Arturo Frondizi quan es van establir, l&#8217;aixecament de vies f\u00e8rries, la clausura de tallers i la jubilaci\u00f3 anticipada de molts treballadors. Aquest atur nacional va alterar les rutines que els subjectes van construir en els espais lligats a l&#8217;ofici ferroviari, ens referim a espais locals, no exclusivament al registre d&#8217;aquesta vaga en les grans ciutats. Laguna Paiva, localitat ferrovi\u00e0ria de la prov\u00edncia de Santa Fe, l&#8217;Argentina, es va caracteritzar pel dinamisme dels seus tallers de reparaci\u00f3 de locomotores del Ferrocarril Belgrano i es va destacar en aquesta lluita nacional perqu\u00e8 els seus habitants, no sols els treballadors ferroviaris sindicalitzats, sin\u00f3 principalment les dones del poble, van desenvolupar diferents accions col\u00b7lectives violentes per a desafiar les mesures econ\u00f2miques que van interpel\u00b7lar a aquesta comunitat obrera. Sostenim que l&#8217;atur de 1961 no va ser un esdeveniment m\u00e9s en la hist\u00f2ria de la localitat sin\u00f3 que la vaga va obrir una conjuntura cr\u00edtica que va posar en tensi\u00f3 l&#8217;exist\u00e8ncia pr\u00e8via de la comunitat ferrovi\u00e0ria.<\/span><br \/><span style=\"color: #000000;\">A partir d&#8217;un treball amb fonts escrites i orals ens proposem en aquesta pon\u00e8ncia explicar per qu\u00e8 i de quina manera el conflicte de 1961 va activar en Laguna Paiva elements constitutius d&#8217;una hist\u00f2ria col\u00b7lectiva lligada a l&#8217;exist\u00e8ncia del ferrocarril que va transcendir als treballadors aconseguint la mobilitzaci\u00f3 familiar en els 42 dies de lluita. Tamb\u00e9, ens ocuparem d&#8217;explicar els fonaments te\u00f2rics en la definici\u00f3 del concepte de comunitat ferrovi\u00e0ria que hem constru\u00eft per al cas paivense.<br \/><strong><a href=\"https:\/\/asihf.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/agostini.pdf\">Text Complet<\/a><\/strong><\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\"><strong>Jairo Fern\u00e1ndez Fern\u00e1ndez<br \/><em>La representaci\u00f3 del maquinista com a heroi. Una visi\u00f3 comparada amb el cas franc\u00e8s (1842-1921)<\/em><br \/><\/strong>Des de mitjans segle XIX, la inseguretat associada a la tecnologia del vapor es va convertir en una figura d&#8217;inquietud habitual; cada nou accident acaparava el debat p\u00fablic de manera recurrent, sense que sembl\u00e9s possible reduir els temors de bona part dels usuaris. En aquest context, a la fi de segle va emergir una representaci\u00f3 del maquinista com l&#8217;\u00faltim recurs de salvaci\u00f3, com l&#8217;heroi que arriscaria la seva pr\u00f2pia vida per a salvar la dels passatgers. Aquesta imatge, ja ressenyada per l&#8217;investigador franc\u00e8s Fran\u00e7ois Caron, remetia a la posici\u00f3 \u00fanica del maquinista per a detenir, o almenys frenar el tren, en cas de perill; i va mantenir la seva vig\u00e8ncia durant moltes d\u00e8cades aconseguint el seu moment culminant a Espanya en 1921.<br \/><strong><a href=\"https:\/\/asihf.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/fernandez1.pdf\">Text Complet<\/a><\/strong><br \/><\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\"><strong>Jairo Fern\u00e1ndez Fern\u00e1ndez<br \/><em>El sindicalisme ferroviari asturi\u00e0 i la vaga general de 1917<\/em><br \/><\/strong>El protagonisme del sindicalisme ferroviari asturi\u00e0 en la conjuntura cr\u00edtica de 1917 va ser ja destacat pels dirigents socialistes de l&#8217;\u00e8poca. Un dels m\u00e9s rellevants, va anar Andr\u00e9s Saborit que va atribuir al dirigent d\u2019Oviedo Teodomiro Men\u00e9ndez la responsabilitat de la vaga de Nord a partir de la qual es va desencadenar el primer gran assalt al R\u00e8gim de la Restauraci\u00f3. No es tractava d&#8217;un fet a\u00efllat, ja que el protagonisme d&#8217;aquesta petita regi\u00f3 del Cant\u00e0bric s&#8217;havia consolidat l&#8217;any anterior gr\u00e0cies a una alian\u00e7a amb el Sindicat Miner Asturi\u00e0 de Manuel Llaneza, amb la qual es va buscar consolidar un gir estrat\u00e8gic m\u00e9s agressiu. Es corroboren aix\u00ed, les conclusions de Luis G\u00f3mez Llorente en la seva Aproximaci\u00f3 a la hist\u00f2ria del socialisme espanyol.<br \/><strong><a href=\"https:\/\/asihf.org\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/Fernandez2.pdf\">Text Complet<\/a><\/strong><br \/><\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\"><strong>Maria Antonia Fern\u00e1ndez Piz\u00e0 (Arxiu Serveis Ferroviaris de Mallorca), Ramon Molina de D\u00e9u (Universitat de les Illes Balears)<br \/><em>Els treballadors ferroviaris de Mallorca enfront del cop militar del 18 de juliol<\/em><br \/><\/strong>Un dels aspectes menys coneguts de la hist\u00f2ria del moviment obrer a Mallorca, es refereix a la resposta dels treballadors al cop d&#8217;estat del 18 de juliol de 1936, el seu abast, i les posteriors conseq\u00fc\u00e8ncies que es van derivar d&#8217;ella.<\/span><br \/><span style=\"color: #000000;\">Enfront de la popularitzada idea que la resist\u00e8ncia enfront del cop va ser nul\u00b7la, les dades que van sortint a llum apunten al fet que, encara que relativament escassa, la resposta s\u00ed que va existir i va ser encap\u00e7alada pels treballadors ferroviaris de l&#8217;Illa. L&#8217;absoluta censura de premsa des del mateix 18 de juliol ens impedeix con\u00e8ixer l&#8217;abast de la vaga que van desencadenar els treballadors dels ferrocarrils, per\u00f2 si podem con\u00e8ixer algunes dades crucials de la mateixa a partir dels informes de depuraci\u00f3 del personal ferroviari duts a terme des de finals de 1936 fins a principis de 1940.<\/span><br \/><span style=\"color: #000000;\">A m\u00e9s dels informes referits a la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca, hem pogut consultar tamb\u00e9 expedients de treballadors de la Companyia del Ferrocarril de S\u00f3ller i de les Companyia dels tramvies urbans de la ciutat de Palma. Amb aix\u00f2 no solament s&#8217;est\u00e0 obtenint una informaci\u00f3 precisa sobre la resposta dels ferroviaris i tramviaris al cop, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ens presenta un marc general del moviment obrer organitzat en el sector i sobre aspectes puntuals de les idees pol\u00edtiques dels seus protagonistes.<br \/><strong><a href=\"https:\/\/asihf.org\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/Molina.pdf\">Text Complet<\/a><\/strong><br \/><\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\"><strong>Joaqu\u00edn Garc\u00eda Raya<br \/><em>La implantaci\u00f3 de la jornada laboral de vuit hores en MZA. Una aproximaci\u00f3<\/em><br \/><\/strong>L&#8217;ardu disseny de la xarxa ferrovi\u00e0ria del Camp de Tarragona i l&#8217;obstinada imposici\u00f3 de la jornada de treball ha estat un tema de fricci\u00f3 sempre, entre els agents participants en el m\u00f3n laboral. Fins i tot arriba a l&#8217;actualitat com la pretensi\u00f3 d&#8217;establir jornades de dotze hores en Circulaci\u00f3, per part de l&#8217;Administrador d&#8217;Infraestructura Ferrovi\u00e0ria a Espanya (ADIF). La normativa de la jornada laboral t\u00e9 una fita: la Confer\u00e8ncia de Washington en 1919, i la fixaci\u00f3 de la jornada de vuit di\u00e0ries o 48 hores setmanals.<\/span><br \/><span style=\"color: #000000;\">Per al cas espanyol, en concret per al ferrocarril, aquesta introducci\u00f3 va suposar una conflictivitat entre el Govern, les Companyies i els Sindicats) i un cost econ\u00f2mic per a les empreses. L&#8217;an\u00e0lisi d&#8217;un gran nombre de fonts permet con\u00e8ixer de forma molt completa, la qual cosa aquesta implantaci\u00f3 laboral va suposar en MZA, una de les companyies m\u00e9s important en el ferrocarril espanyol i per tant en l&#8217;economia espanyola anterior a la Guerra Civil.<br \/><strong><a href=\"https:\/\/asihf.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/raya.pdf\">Text Complet<\/a><\/strong><br \/><\/span><\/p><p><strong>Josep Antoni Moreno i Guallar<\/strong><strong><br \/><em>Els ferroviaris d\u2019Alcany\u00eds i la Guerra 1936-1939<\/em><br \/><\/strong>En diversos congressos d\u2019Hist\u00f2ria Ferrovi\u00e0ria s\u2019ha anat completant els diferents per\u00edodes hist\u00f2rics de construcci\u00f3 i explotaci\u00f3 del ferrocarril de Sant Carles de la R\u00e0pita a sa Pobla d\u2019H\u00edxar, tamb\u00e9 anomenat de la Vall de Safan. Durant els investigacions de la hist\u00f2ria global d\u2019aquesta l\u00ednia han sorgit diversos temes que podien mer\u00e8ixer un desenvolupament m\u00e9s espec\u00edfic, en particular en la vessant humana i personal, i que sovint no \u00e9s troben en els reculls hist\u00f2rics.<br \/>Aquesta pon\u00e8ncia ser\u00e0 una primera aproximaci\u00f3 als esdeveniments i les conseq\u00fc\u00e8ncies que va tenir per a alguns ferroviaris d\u2019Alcany\u00eds el desenvolupament de la Guerra 1936-1939 i la postguerra. La ciutat era un lloc important de concentraci\u00f3 de treballadors ferroviaris ja que hi havia les oficines centrals i els tallers del ferrocarril, gestionat per l\u2019Estat des de 1899. Els diferents esdeveniments van fer que alguns treballadors assumissin responsabilitats fora de l\u2019\u00e0mbit laboral i que d\u2019altres que no \u00e9s consideraven prou \u201cafectes el r\u00e8gim\u201d vigent patissin la repressi\u00f3 de les autoritats.<br \/>\u2022 L\u2019esquema de la comunicaci\u00f3 al Congr\u00e9s inclour\u00e0 els seg\u00fcents apartats:<\/p><ul><li>L\u2019inici de la Guerra i la consolidaci\u00f3 del Front d\u2019Arag\u00f3.<\/li><li>La repressi\u00f3 als treballadors entre 1936 i 1938.<\/li><li>L\u2019ensorrament del Front d\u2019Arag\u00f3 i arribada dels tropes italianes a Alcany\u00eds.<\/li><li>La repressi\u00f3 als treballadors entre 1938 i 1939.<\/li><li>La repressi\u00f3 durant la postguerra: els Consells de Guerra.<br \/><span style=\"color: #000000;\"><strong><a href=\"https:\/\/asihf.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Moreno.pdf\">Text Complet<\/a><\/strong><\/span><\/li><\/ul><p><strong><br \/>Esther Aldave (FDMHN, UPNA), Daniel Oviedo Silva (FDMHN, UPNA), IzaskumRodr\u00edguewz Villar, Lisabe Velasco Zozaya (FDMHN, UPNA), Juan Carlos Garc\u00eda Funes (FDMHN, UPNA), Imanol Satrustegi Andres (FDMHN, UPNA),\u00a0<\/strong><strong><br \/><em>Represi\u00f3n y depuraci\u00f3n sobre los ferroviarios navarros en la Guerra Civil<\/em><em><br \/><\/em><\/strong>Dentro del an\u00e1lisis del contexto pol\u00edtico y social en el mundo ferroviario en Espa\u00f1a es necesario, al menos al hablar de la segunda mitad del siglo XX, dedicar un espacio para contemplar el efecto que las depuraciones franquistas tuvieron en este sector profesional.<br \/>Las depuraciones, como parte de la maquinaria represiva del r\u00e9gimen franquista, afectaron a gran parte de la poblaci\u00f3n sin distinci\u00f3n del sector en el cual trabajaban. En concreto, al hablar del sector ferroviario, vale la pena destacar las particularidades que encontramos al estudiar las depuraciones, tanto las relacionadas con caracter\u00edsticas del propio trabajo como con el alto grado de movilizaci\u00f3n pol\u00edtico-social y sindical del sector.<br \/>A trav\u00e9s de esta comunicaci\u00f3n, proponemos analizar el fen\u00f3meno de las depuraciones en el sector ferroviario en Navarra como una forma m\u00e1s de represi\u00f3n ejercida por el r\u00e9gimen franquista y as\u00ed exponer como, a trav\u00e9s del estudio de dichos expedientes de depuraci\u00f3n, se puede comprender m\u00e1s sobre la realidad social y el impacto que el compromiso pol\u00edtico tuvo en distintos sectores de la poblaci\u00f3n. Adem\u00e1s, tambi\u00e9n pone en valor la utilidad de estos expedientes como fuente de informaci\u00f3n para el estudio de la sociedad de la postguerra, la magnitud de la represi\u00f3n y la implicaci\u00f3n de sectores sociales espec\u00edficos en militancias pol\u00edticas y movimientos obreros.<br \/><strong><a href=\"https:\/\/asihf.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/aldave.pdf\">Text Complet<\/a><\/strong>\u00a0<\/p><p><span style=\"color: #000000;\"><strong>Bel\u00e9n Moreno (UOV), Miguel Mu\u00f1oz (FFE), Francisco Polo (FFE)<br \/><em>La repressi\u00f3 de les treballadores ferrovi\u00e0ries durant la Guerra Civil i franquisme<\/em><br \/><\/strong>La repressi\u00f3 franquista va tenir com a objectiu general anul\u00b7lar el moviment obrer mitjan\u00e7ant l&#8217;erradicaci\u00f3 de les seves organitzacions i el sotmetiment de la m\u00e0 d&#8217;obra. Per\u00f2 en el cas de les dones, cal sumar la pretensi\u00f3 addicional de retornar-les a l&#8217;\u00fanic rol d&#8217;esposes i mares submises, obedients i religioses.<\/span><br \/><span style=\"color: #000000;\">Les dades derivades de la recerca desenvolupada sobre la depuraci\u00f3 en el ferrocarril indiquen que unes 4.800 dones van ser \u00abdepurades\u00bb, \u00e9s a dir, van sofrir un proc\u00e9s en el qual van haver de demostrar que no eren culpables d&#8217;haver-se oposat a l&#8217;Al\u00e7ament Nacional per a poder recuperar el seu lloc de treball, de la quals m\u00e9s de 700 van rebre algun tipus de sanci\u00f3 laboral. Aquest proc\u00e9s va ser meticulosament documentat de tal forma que es conserven els expedients de totes elles, els quals recullen informaci\u00f3 sobre el proc\u00e9s \u2013c\u00e0rrecs, desc\u00e0rrecs, delacions i sancions-, per\u00f2 tamb\u00e9 sobre la seva traject\u00f2ria laboral i casu\u00edstica personal. Gr\u00e0cies a aquests \u00faltims \u00e9s possible reconstruir la seva situaci\u00f3 laboral respecte als homes i les xarxes familiars existents ja que moltes d&#8217;elles eren familiars de treballadors ferroviaris.<\/span><br \/><span style=\"color: #000000;\">L&#8217;objectiu d&#8217;aquest treball \u00e9s fer una aproximaci\u00f3 a la repressi\u00f3 que van sofrir les treballadores ferrovi\u00e0ries durant la Guerra Civil i els primers anys del franquisme a partir dels seus expedients de depuraci\u00f3. La majoria d&#8217;elles van ser readmeses en les empreses sense cap mena de sanci\u00f3, per\u00f2 un n\u00famero gens menyspreable va ser sancionada o separada de l&#8217;empresa. Aqu\u00ed centrarem la nostra atenci\u00f3 en aquestes \u00faltimes, perfilant la seva afiliaci\u00f3 sindical i pol\u00edtica, les vinculacions amb altres membres ferroviaris de la fam\u00edlia i aportant tamb\u00e9 informaci\u00f3 sobre les seves traject\u00f2ries laborals.<br \/><strong><a href=\"https:\/\/asihf.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/MORENO_MUNOZ_POLO.pdf\">Text Complet<\/a><\/strong><br \/><\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Sessi\u00f3 V. El ferrocarril i la q\u00fcesti\u00f3 social.Ram\u00f3n Molina de D\u00e9u i Francisco Polo Muriel (Coordinadors). Sabrina Alvarez (Universitat de la Rep\u00fablica, l&#8217;Uruguai)Anotacions sobre condicions de treball i organitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva de els\/as ferroviaris\/as durant l&#8217;\u00faltima dictadura civil-militar uruguaiana (1973-1985)Durant l&#8217;\u00faltima dictadura civil-militar a l&#8217;Uruguai (1973-1985) l&#8217;empresa estatal de serveis ferroviaris (Administraci\u00f3 Nacional de Ferrocarrils, AFE) [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"wf_page_folders":[39],"class_list":["post-3472","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3472","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3472"}],"version-history":[{"count":56,"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3472\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4974,"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3472\/revisions\/4974"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3472"}],"wp:term":[{"taxonomy":"wf_page_folders","embeddable":true,"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/wf_page_folders?post=3472"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}