{"id":3443,"date":"2023-06-28T13:51:36","date_gmt":"2023-06-28T13:51:36","guid":{"rendered":"https:\/\/asihf.org\/?page_id=3443"},"modified":"2023-10-17T19:55:27","modified_gmt":"2023-10-17T19:55:27","slug":"mataro_s2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/asihf.org\/pt\/mataro_s2\/","title":{"rendered":"Sessi\u00f3 II"},"content":{"rendered":"<div data-elementor-type=\"wp-page\" data-elementor-id=\"3443\" class=\"elementor elementor-3443\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<section class=\"elementor-section elementor-top-section elementor-element elementor-element-5aee236 elementor-section-boxed elementor-section-height-default elementor-section-height-default\" data-id=\"5aee236\" data-element_type=\"section\">\n\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-container elementor-column-gap-default\">\n\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-column elementor-col-100 elementor-top-column elementor-element elementor-element-0678c2b\" data-id=\"0678c2b\" data-element_type=\"column\">\n\t\t\t<div class=\"elementor-widget-wrap elementor-element-populated\">\n\t\t\t\t\t\t\t\t<div class=\"elementor-element elementor-element-aadec1b elementor-widget elementor-widget-text-editor\" data-id=\"aadec1b\" data-element_type=\"widget\" data-widget_type=\"text-editor.default\">\n\t\t\t\t<div class=\"elementor-widget-container\">\n\t\t\t<style>\/*! elementor - v3.14.0 - 18-06-2023 *\/\n.elementor-widget-text-editor.elementor-drop-cap-view-stacked .elementor-drop-cap{background-color:#69727d;color:#fff}.elementor-widget-text-editor.elementor-drop-cap-view-framed .elementor-drop-cap{color:#69727d;border:3px solid;background-color:transparent}.elementor-widget-text-editor:not(.elementor-drop-cap-view-default) .elementor-drop-cap{margin-top:8px}.elementor-widget-text-editor:not(.elementor-drop-cap-view-default) .elementor-drop-cap-letter{width:1em;height:1em}.elementor-widget-text-editor .elementor-drop-cap{float:left;text-align:center;line-height:1;font-size:50px}.elementor-widget-text-editor .elementor-drop-cap-letter{display:inline-block}<\/style>\t\t\t\t<h3><span style=\"color: #000000;\"><strong>Sessi\u00f3 II.<\/strong><\/span><\/h3><h5><span style=\"color: #000000;\"><strong>L&#8217;era de l&#8217;explotaci\u00f3 p\u00fablica del ferrocarril: una avaluaci\u00f3 internacional.<br \/>Coordinadors: Miguel Mu\u00f1oz Rubio (FFE) i Pedro Pablo Ort\u00fa\u00f1ez (UVA).<\/strong><\/span><\/h5><p><span style=\"color: #000000;\"><strong>Domingo Cu\u00e9llar (Universitat Rei Joan Carles)<br \/><em>Una aproximaci\u00f3 a l&#8217;estudi de les tarifes del transport ferroviari de viatgers en RENFE (1941-2005)<\/em><br \/><\/strong>El sistema de tarifes en el ferrocarril s&#8217;ha caracteritzat per una s\u00e8rie de singularitats que tenen a veure amb la seva complexitat, la incertesa de la seva efici\u00e8ncia i l&#8217;habitual rebuig social que sol rebre. A m\u00e9s, ha de tenir-se en compte que l&#8217;explotaci\u00f3 ferrovi\u00e0ria s&#8217;ha desenvolupat en un escenari de monopoli, privat o p\u00fablic. Aquesta incertesa en els resultats \u00e9s una caracter\u00edstica inherent a tots els sistemes tarifaris en el transport.<\/span><br \/><span style=\"color: #000000;\">Aquesta comunicaci\u00f3 centra el seu estudi en el cas de les tarifes per al transport de viatgers de RENFE entre 1941 i 2005, amb l&#8217;objectiu de realitzar, d&#8217;una banda, una an\u00e0lisi de l&#8217;organitzaci\u00f3 del sistema de tarifes, amb els canvis i evolucions que es van produir. D&#8217;altra banda, pretenem realitzar el c\u00e0lcul de la tarifa mitjana percebuda, par\u00e0metre habitualment utilitzat per les empreses de ferrocarril, que servia per a calibrar l&#8217;evoluci\u00f3 dels ingressos per viatger i quil\u00f2metre i el recorregut mitj\u00e0 que realitzaven aquests viatgers. I, finalment, ens interessa relacionar aquestes tarifes amb l&#8217;evoluci\u00f3 del poder adquisitiu dels espanyols en aquest per\u00edode. Amb aix\u00f2 s&#8217;intenta, a m\u00e9s de l&#8217;obtenci\u00f3 de les dades aqu\u00ed indicades, disposar d&#8217;una visi\u00f3 en el llarg termini de l&#8217;evoluci\u00f3 del cost del viatge per ferrocarril a Espanya.<\/span><br \/><span style=\"color: #000000;\">La bibliografia i fonts de consulta van des dels treballs ja publicats sobre RENFE i l&#8217;an\u00e0lisi de les tarifes ferrovi\u00e0ries en general fins a les mem\u00f2ries, estad\u00edstiques i anuaris de RENFE que contenen dades i informaci\u00f3 d&#8217;inter\u00e8s sobre l&#8217;objecte d&#8217;aquesta recerca.<br \/><strong><a href=\"https:\/\/asihf.org\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/Cuellar.pdf\">Text Complet<\/a><\/strong><\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\"><strong>Manuel E. Contreras (investigador independent, Bol\u00edvia)<br \/><em>Origen, desenvolupament i desaparici\u00f3 de l&#8217;Empresa Nacional de Ferrocariles (ENFE) a Bol\u00edvia, 1965-1995<\/em><br \/><\/strong>L&#8217;ENFE va ser creada el 1965 per suggeriment del Banc Mundial en un esfor\u00e7 de l&#8217;estat bolivi\u00e0 per reorganitzar el sector ferroviari despr\u00e9s de la nacionalitzaci\u00f3 dels ferrocarrils brit\u00e0nics. Trenta anys m\u00e9s tard va ser privatitzada, en cooperaci\u00f3 amb el Banc Mundial, a causa de la seva baixa productivitat i d\u00e8ficits permanents. El document analitzar\u00e0 la seva creaci\u00f3 i com es va convertir en l&#8217;administrador d&#8217;una xarxa ferrovi\u00e0ria, anteriorment gestionada per 4 empreses ferrovi\u00e0ries privades i 5 estatals. Estudiar\u00e0 l&#8217;estructura, creixement i modernitzaci\u00f3 d&#8217;ENFE en el context del model de capitalisme estatal a Bol\u00edvia fins que el model impulsat pel mercat prevalgui en la privatitzaci\u00f3 neoliberal de 1995. El document analitzar\u00e0 la import\u00e0ncia dels ferrocarrils i les ENFE en els diferents plans de desenvolupament nacional, la compet\u00e8ncia permanent del transport per carretera i els esfor\u00e7os per modernitzar ENFE amb tres pr\u00e9stecs del Banc Mundial i el cr\u00e8dit de prove\u00efdors. ENFE va ser privatitzada en 1995 i el document explicar\u00e0 la l\u00f2gica d&#8217;aquest proc\u00e9s. L&#8217;experi\u00e8ncia de ENFE, quan sigui possible, es comparar\u00e0 amb la d&#8217;altres companyies ferrovi\u00e0ries estatals d&#8217;Am\u00e8rica Llatina. El document es basa en estudis previs de l&#8217;autor sobre el desenvolupament ferroviari a Bol\u00edvia. Les fonts principals seran informes anuals d&#8217;ENFE, documents de pr\u00e9stecs del Banc Mundial i correspond\u00e8ncia dels Arxius del Banc Mundial, estudis de transport i una revisi\u00f3 de la premsa. El document pret\u00e9n ser la primera gran pe\u00e7a de recerca sobre aquesta important empresa estatal i contribuir\u00e0 a avaluar el seu impacte en el desenvolupament econ\u00f2mic i social bolivi\u00e0.<br \/><strong><a href=\"https:\/\/asihf.org\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/Contreras.pdf\">Text Complet<\/a><\/strong><br \/><\/span><\/p><p><strong><span style=\"color: #000000;\">Mich\u00e8le Merger (Pr\u00e9sidente honoraire de l\u2019Association Internationale d\u2019Histoire des Chemins de fer)<\/span><\/strong><br \/><span style=\"color: #000000;\"><strong><em>La nacionalitzaci\u00f3 preco\u00e7 i inevitable dels Ferrocarrils italians i els seus efectes econ\u00f2mics (1905-1914)<\/em><br \/><\/strong>La nacionalitzaci\u00f3 dels ferrocarrils italians votada a l&#8217;abril de 1905 sota el govern Fortis i perfeccionada el 1906 sota el govern Giolitti va posar fi a les Convencions de 1885 responsables de la degradaci\u00f3 de les relacions entre l&#8217;Estat, propietari de les l\u00ednies, i les tres grans Companyies encarregades de la seva explotaci\u00f3 ( Compagnie de la M\u00e9diterran\u00e9e; Compagnie des Chemins de fer M\u00e9ridionaux R\u00e9seau Adriatique; Compagnie des chemins de fer siciliens).<\/span><br \/><span style=\"color: #000000;\">Proposem analitzar no sols les condicions en les quals s&#8217;ha dut a terme aquesta nacionalitzaci\u00f3 que es produeix pocs anys despr\u00e9s de la dels ferrocarrils su\u00efssos (adoptada el 1899), sin\u00f3 tamb\u00e9 l&#8217;organitzaci\u00f3 dels Ferrovies dello Stato i les primeres mesures adoptades per la nova direcci\u00f3 dirigida per Riccardo Bianchi, mesures encaminades a millorar la xarxa i el material rodant que, a partir de finals del segle XIX, ja no eren mesurades en els mitjans econ\u00f2mics.<br \/><strong><a href=\"https:\/\/asihf.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Merger.pdf\">Text Complet<\/a><\/strong><\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\"><strong>Guillermo Guajardo Soto (UNAM, M\u00e8xic)<br \/><em>Els Ferrocarrils de l&#8217;Estat de Xile: formaci\u00f3, expansi\u00f3 i destrucci\u00f3 d&#8217;una empresa i infraestructura p\u00fablica, ca. 1850-1990<\/em><br \/><\/strong>En la pon\u00e8ncia es presenta el llarg i dif\u00edcil proc\u00e9s per a constituir els Ferrocarrils de l&#8217;Estat a Xile que, fins a mitjan segle XX presentava els trets comuns i internacionals d&#8217;auge i decad\u00e8ncia d&#8217;aquest mitj\u00e0 de transport, per\u00f2 que en el cas xil\u00e8 van tenir la caracter\u00edstica d&#8217;una primerenca i cont\u00ednua participaci\u00f3 estatal fins a establir una xarxa p\u00fablica longitudinal en gran part del pa\u00eds operada per l&#8217;Empresa dels Ferrocarrils de l&#8217;Estat (EFE), establerta en 1884, amb fortes ramificacions econ\u00f2miques, institucionals i socials. Per\u00f2, un altre tret va ser la deliberada decisi\u00f3 presa en 1973 per la dictadura c\u00edvic-militar d&#8217;acabar amb EFE i amb gran part de la infraestructura ferrovi\u00e0ria nacional mitjan\u00e7ant una sostinguda pol\u00edtica neoliberal de privatitzaci\u00f3 i venda d&#8217;actius que van desmuntar m\u00e9s d&#8217;un segle d&#8217;integraci\u00f3 ferrovi\u00e0ria. El resultat ha estat tornar a l&#8217;origen de la implantaci\u00f3 del ferrocarril, definint-se les xarxes existents a serveis de passatgers d&#8217;EFE en algunes concentracions demogr\u00e0fiques i les mercaderies per empreses privades perdent-se la connexi\u00f3 ferrovi\u00e0ria entre el centre i el nord del pa\u00eds on es mant\u00e9 un reducte privat especialitzat nom\u00e9s en el transport de minerals d&#8217;exportaci\u00f3 i articles d&#8217;importaci\u00f3. \u00c9s un cas que requereix de major reflexi\u00f3 i comparaci\u00f3 sobre la fi del paper estatal, ja que en casos com M\u00e8xic la privatitzaci\u00f3 dels ferrocarrils nacionalitzats en 1937 no es va traduir en la p\u00e8rdua de continu\u00eftat territorial com va oc\u00f3rrer amb el cicle estatal en els ferrocarrils xilens.<br \/><strong><a href=\"https:\/\/asihf.org\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/Guajardo.pdf\">Text Complet<\/a><\/strong><br \/><\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\">L<strong>aurent Tissot (Universitat de Neuch\u00e2tel, Su\u00efssa)<br \/><em>Els Ferrocarrils federals su\u00efssos (CFF): iniciadors d&#8217;una nova mobilitat a l&#8217;exemple de la seva electrificaci\u00f3 (1920-1950)<\/em><br \/><\/strong>Creats el 1902 per la nacionalitzaci\u00f3 de diverses societats privades, els Ferrocarrils su\u00efssos (CFF) es van imposar des de 1920, amb la l\u00ednia del Gothard, com un ferrocarril pioner en l&#8217;electrificaci\u00f3. El 1936, la xarxa su\u00efssa va ser electrificada en m\u00e9s d&#8217;un 70%, mentre que la mitjana era del 5% en altres pa\u00efsos europeus. Davant l&#8217;abs\u00e8ncia de carb\u00f3, la cerca d&#8217;energia alternativa ha portat a fer de la moda el\u00e8ctrica un veritable s\u00edmbol nacional les conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques del qual i socials s\u00f3n perceptibles a diversos nivells: aparici\u00f3 i consolidaci\u00f3 d&#8217;un saber fer vinculat als desenvolupaments de formacions espec\u00edfiques a les escoles d&#8217;enginyers; creaci\u00f3 d&#8217;empreses el\u00e8ctriques subministradores de serveis; introducci\u00f3 i difusi\u00f3 de l&#8217;electricitat tarif\u00e0ria en nombroses empreses que utilitzen, per via de connexi\u00f3, el transport. Assegurats d&#8217;un quasi-monopoli, reconfiguren la mobilitat interior amb les experi\u00e8ncies positives que han de fer en termes de tr\u00e0nsit de passatgers.<\/span><br \/><span style=\"color: #000000;\">La nostra comunicaci\u00f3 voldria mostrar com la modernitat dels ferrocarrils p\u00fablics su\u00efssos ha portat la de l&#8217;espai helv\u00e8tic. Prendr\u00e0 com a exemple el llan\u00e7ament el 1935 de les Fletxes Vermelles, noves automotrius el\u00e8ctriques lleugeres que adquireixen el paper d&#8217;icona dels CFF. Si recorren Su\u00efssa sobre el conjunt de la xarxa, aquestes automotores porten en elles el que els CFF vol mostrar del pa\u00eds: modernitat, neteja, velocitat, flexibilitat, confort, accessibilitat, breu les qualitats d&#8217;un art que sembla, per a molts, revolucionari.<br \/><strong><a href=\"https:\/\/asihf.org\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/tissot.pdf\">Text Complet<\/a><\/strong><br \/><\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\"><strong>Miguel Mu\u00f1oz Rubio (FFE) i Pedro Pablo Ort\u00fa\u00f1ez (UVA)<br \/><em>La contribuci\u00f3 de les empreses ferrovi\u00e0ries p\u00fabliques espanyoles a l&#8217;economia i societat<\/em><br \/><\/strong>En aquesta comunicaci\u00f3 s&#8217;efectuar\u00e0 una an\u00e0lisi sobre la contribuci\u00f3 de les empreses ferrovi\u00e0ries p\u00fabliques espanyoles \u2013Renfe, Feve i companyies auton\u00f2miques\u2013 a l&#8217;economia i la societat entre 1941 i 2021. En primer lloc s&#8217;analitzar\u00e0 l&#8217;evoluci\u00f3 de les pol\u00edtiques ferrovi\u00e0ries aplicades, que van evolucionar des de l&#8217;intervencionisme m\u00e9s recalcitrant fins a la liberalitzaci\u00f3, i de l&#8217;organitzaci\u00f3 institucional d&#8217;aquestes empreses. En segon lloc, s&#8217;abordaran l&#8217;activitat productiva i la traject\u00f2ria econ\u00f2mica, atenent, essencialment, en esdevenir tecnol\u00f2gic i als resultats d&#8217;explotaci\u00f3 i econ\u00f2mics. I, finalment, es confeccionar\u00e0 una an\u00e0lisi sobre quin ha estat paper exercit per aquestes empreses en la hist\u00f2ria econ\u00f2mica i social d&#8217;Espanya durant aquests vuitanta anys.<br \/><strong><a href=\"https:\/\/asihf.org\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/Munoz_ortunez.pdf\">Text Complet<\/a><\/strong><br \/><\/span><\/p><p><span style=\"color: #000000;\"><strong>Stefano Maggi (Universitat de Siena)<br \/><em>Ferrocarrils estatals italians<\/em><br \/><\/strong>A It\u00e0lia, els ferrocarrils van ser nacionalitzats abans que en altres pa\u00efsos europeus, el 1905. El paper de la companyia estatal era encara m\u00e9s important, perqu\u00e8 els ferrocarrils estatals van participar en la Primera Guerra Mundial. El document estar\u00e0 dedicat a la hist\u00f2ria de la FS a partir de 1905, com a organitzaci\u00f3, com a impacte en la vida del pa\u00eds, com a progr\u00e9s tecnol\u00f2gic, com a modernitzaci\u00f3 social.<\/span><br \/><span style=\"color: #000000;\">Els Ferrocarrils Estatals van ser una empresa p\u00fablica fins a 1985, despr\u00e9s van patir dues guerres mundials, van representar durant molt de temps el principal ocupador nacional, els treballadors ferroviaris van ser els treballadors m\u00e9s sindicalitzats i polititzats.<\/span><br \/><span style=\"color: #000000;\">Durant la gesti\u00f3 p\u00fablica dels ferrocarrils italians, es poden distingir almenys quatre per\u00edodes: el primer de 1905 a 1920, durant el qual es va construir l&#8217;empresa i es van enfrontar les dificultats de la guerra; el segon durant el per\u00edode feixista, amb el progr\u00e9s tecnol\u00f2gic i el \u00abmite\u00bb dels trens a temps; el tercer amb la reconstrucci\u00f3 de postguerra i el paper social del tren de migraci\u00f3 sud-nord; el quart amb el llan\u00e7ament de trens r\u00e0pids i els projectes de reforma, que van conduir a la transici\u00f3 al sector privat en 1985-1992.<br \/><strong><a href=\"https:\/\/asihf.org\/wp-content\/uploads\/2023\/09\/Maggi.pdf\">Text Complet<\/a><\/strong><br \/><\/span><\/p>\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Sessi\u00f3 II. L&#8217;era de l&#8217;explotaci\u00f3 p\u00fablica del ferrocarril: una avaluaci\u00f3 internacional.Coordinadors: Miguel Mu\u00f1oz Rubio (FFE) i Pedro Pablo Ort\u00fa\u00f1ez (UVA). Domingo Cu\u00e9llar (Universitat Rei Joan Carles)Una aproximaci\u00f3 a l&#8217;estudi de les tarifes del transport ferroviari de viatgers en RENFE (1941-2005)El sistema de tarifes en el ferrocarril s&#8217;ha caracteritzat per una s\u00e8rie de singularitats que tenen [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"wf_page_folders":[39],"class_list":["post-3443","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3443","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3443"}],"version-history":[{"count":25,"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3443\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4991,"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3443\/revisions\/4991"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3443"}],"wp:term":[{"taxonomy":"wf_page_folders","embeddable":true,"href":"https:\/\/asihf.org\/pt\/wp-json\/wp\/v2\/wf_page_folders?post=3443"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}